Aquest grup de dones, moltes de les quals sobrepassaren els 90 anys, feren xerrades als instituts, a les universitats, a les associacions, als ajuntaments, als centres culturals... I participaren també en mitjans de comunicació, en llibres de testimoniatge i en documentals divulgant la història oblidada de les dones que van ser al front i a la rereguarda fent funcionar les escoles, els tallers, els hospitals i els menjadors populars. La seva finalitat és que la història real no es perdi i que els fets que van protagonitzar les dones no quedin soterrats en el silenci cruel de l'oblit. Des del gener del 2006, l'associació és sòcia fundadora de la Coordinadora per la Memòria Històrica i Democràtica de Catalunya, i per això ha estat distingida amb la Medalla d’honor de Barcelona..
A finals de 2006 van decidir auto-dissoldre l'associació degut a l'avançada edat de totes elles. En foren representants: Maria Salvo, Carme Casas, Trinidad Gallego, Conxa Pérez, Manola Rodríguez, Emèrita Arbonès, Laia Berenguer, Josefina Piquet, Victòria Santamaria i les desaparegudes Victoria Carrasco, Rosa Cremón, Enriqueta Gallinat i Isabel Vicente.